Nota de premsa, 16 de juny 2021
El model de producció i distribució d’un sol ús orquestrat principalment per la indústria del plàstic, d’una banda, dificulta a les empreses el fet de poder reutilitzar les ampolles o envasos per a la distribució dels seus productes -reduint costos i impactes- i, d’altra banda, omple les nostres cases de residus.
Aquesta situació està provocant un col·lapse amb greus impactes sobre el medi ambient, l’economia local i la salut de les persones.
Avui 16 de juny, Dia de la Reutilització o Refill Day, Rezero exigeix, conjuntament amb entitats, administracions, empreses i comerços, reduir dràsticament els envasos d’un sol ús, considerant fonamental POSAR EN MARXA CIRCUITS DE REUTILITZACIÓ descentralitzats i disponibles per a les empreses d’alimentació i begudes i FACILITAR LA CIUTADANIA MODELS DE CONSUM RESIDU ZERO per comprar amb els seus propis envasos o amb envasos que puguin tornar al comerç.
—
16 de juny 2021
En els últims anys s’han produït canvis tant en el consum com en la distribució que porten a un major augment en la generació de residus: augment de la quota de compra en supermercats i grans superfícies, disminució de l’oferta de productes frescos a granel en supermercats, augment del consum de productes precuinats, etc. Bona part dels envasos associats a aquestes pràctiques són innecessaris i responen estrictament a necessitats de les cadenes de distribució i venda i no garanteixen el dret de la persona consumidora a consumir sense produir residus o produint només les estrictament necessàries. Avui dia és una odissea fer una compra sense residus d’envasos i embalatges. Els envasos, safates i embolcalls superflus s’imposen en tot tipus d’aliments, inclosos aquells que tradicionalment es venien a granel com la carn, el peix o la fruita.
Segons noves dades aportades per Rezero de tot el que es compra en alimentació, el 11% en pes són envasos d’un sol ús. Aquesta dada s’ha calculat amb els deu productes més consumits (pollastre, pernil dolç, formatge semi, lluç, llet, aigua, refresc de cola, tomàquets, patates i taronges) en els deu establiments amb major quota de mercat.
En conseqüència, no és estrany que els envasos siguin una de les principals fraccions dels residus. L’alimentació i les begudes comporten la generació d’entre el 80 i el 90% de residus d’envasos, contribuint de manera determinant en l’augment en la generació d’aquests.
A més, a Catalunya només un 40% dels envasos que es posen al mercat s’acaben reciclant, és a dir, només el 40% tornen a ser introduïts en el sistema productiu. Aquest despropòsit provocat per la indústria de l’envasat ho acaben pagant les administracions locals que assumeixen els costos de la gestió d’aquells envasos que no se separen, que són la majoria. Culpa de la ciutadania? La responsabilitat està desequilibrada i actualment els envasadors són més responsables de la situació de desbordament d’envasos d’usar i llençar que la ciutadania perquè dia rere dia, ens omplen casa nostra d’envasos innecessaris.
En el context d’un sistema de recollida selectiva i reciclatge dels envasos insuficient i un model de producció i consum lineal predominant, Rezero exigeix eradicar la producció d’envasos d’un sol ús totalment innecessaris, i demana als governs que impulsin la transició cap a models de producció i consum circulars i de residu zero.
Això passa per:
- posar en marxa circuits de neteja i reutilització d’envasos d’alimentació i begudes descentralitzats,
- fiscalitzar els envasos d’un sol ús, i
- posar fàcil a la ciutadania comprar a granel amb els seus propis envasos o incentivar la devolució dels envasos a partir del dipòsit.
Hi ha una creixent preocupació de la ciutadania sobre l’ús excessiu d’envasos plàstics sol ús utilitzats per a la distribució d’aliments als punts de venda. Alguns exemples que demostren aquesta tendència serien el moviment «Desnuda la fruta», les nombroses compres col·lectives que es realitzen a tot el territori i/o la proliferació de comerços de venda a granel que permeten el consumidor realitzar una compra responsable i amb els seus propis envasos minimitzant la quantitat de residus.
Alhora, tal com afirma Rosa García de Rezero, “hi ha evidències dels avantatges i la viabilitat de la reutilització dels envasos. Un exemple paradigmàtic és el projecte reWINE que ha identificat les oportunitats i barreres de la reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya, a través de dades experimentals que permeten assegurar la seva viabilitat tècnica, ambiental, social i econòmica “.
La reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola podria suposar, només a Catalunya, un estalvi de més de 100 milions de kg de CO2 equivalents anuals i 21.756 tones de residus i, reduiria així un 28% la seva petjada de carboni. A més, ofereix potencials estalvis econòmics per als cellers, per als municipis (derivats de la estalvi en costos de recollida i tractament d’ampolles que deixarien de gestionar) i oportunitats de creació de llocs de treball que fomenten l’economia verda, circular, local i amb capacitat per a promoure la reinserció social (sobretot en l’ocupació vinculada a la logística i el rentat de les ampolles).
Els governs, davant aquesta situació, com estan reaccionant?
En el cas de l’Estat espanyol, resulta decepcionant que en el Proyecto de Ley de residuos y suelos contaminados, ara en procés de tramitació parlamentària, no apareguin ni objectius ni mesures concretes per prioritzar la reducció en l’ús d’envasos, ni la reutilització (o recàrrega) dels envasos d’alimentació.
Després d’esperar tres anys un text de nova llei que mai ha sortit a la llum, el nou govern de Catalunya té l’oportunitat de prioritzar la prevenció de residus, fent possible la reutilització d’envasos, incorporant objectius i mesures concretes.
Entre les mesures que proposem hi ha:
- Que es promogui i es fomenti la venda a granel i en envasos reutilitzables. Amb aquesta finalitat, a partir d’l’1 de gener de 2023, que els comerços minoristes d’alimentació la superfície sigui més gran o igual a 400 metres quadrats destinin almenys el 20% de la seva àrea de vendes a l’oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosa la venda a granel i en envasos reutilitzables.
- Amb la mateixa finalitat, a partir d’l’1 de gener de 2023, que els distribuïdors i minoristes d’aigües minerals naturals, de deus o altres aigües envasades, refrescos, sucs, cerveses i vins, envasats en envasos primaris no reutilitzables, els posin a disposició en el mercat en envasos primaris reutilitzables.
- Que pel 2030, s’arribi a un objectiu de reutilització al canal HORECA de Cervesa i Begudes refrescants del 80%; en el cas de les aigües envasades, el 60% i en vins i caves el 50%.
A les Illes Balears el govern cal que desenvolupi, amb l’ajuda dels diferents sectors, els instruments i recursos per materialitzar els objectius de reutilització d’envasos de begudes establerts a la Llei balear de residus del 2019.
Contacte premsa:
Anna Peña // comunicacio@rezero.cat