Entre la problemàtica general dels residus, es parla poc d’aquells que són generats pels productes menstruals d’un sol ús, tot i que representen un 3% del total de residus sòlids urbans generats i causen greus impactes ambientals, econòmics i socials.
En aquest sentit, Rezero ha presentat un estudi pioner a nivell europeu on per primera vegada s’analitzen aquests impactes alhora que es proposen alternatives per prevenir o reduir aquests tipus de residus.
Es calcula que a Balears l’any 2019 es van consumir més de 135 milions d’unitats de productes menstruals, fet que suposa unes 1.600 tones d’aquests residus, amb unes emissions de CO2 equivalents al viatge en
cotxe des de Palma fins a Sydney.
Els productes d’un sol ús menstruals, apunta Roser Badia, causen severs impactes ambientals, des de la primera fase de producció fins al final de la seva vida.
El procés de reciclatge d’aquests productes és costós a nivell tecnològic i econòmic. Degut a això, aquests tipus de productes acaben majoritàriament en abocadors o incineradores, causant així una despesa en recursos i importants impactes ambientals. Això sense comptar la gran quantitat de compreses i tampons que són llençades al vàter després de ser utilitzades, bloquejant els sistemes de depuració i que en alguns episodis acaben a la mar, impactant el medi marí i alliberant microplàstics i diverses substàncies tòxiques.
De fet, els productes d’un sol ús menstruals i les tovalloletes humides són dels 10 principals productes plàstics d’un sol ús trobats amb més freqüència en platges i superfícies marines. En l’estudi s’ha estimat que el cost econòmic pel govern balear associat a la retirada de les restes flotants al mar només de productes menstruals, tovalloletes i altres residus sanitaris és d’uns 50.000 euros anuals . Per tenir una idea del cost econòmic d’aquests productes, caldria sumar-hi el cost del desbloqueig de canonades i sistemes de depuració (que segons l’Agència Catalana de l’Aigua és d’uns 150.000 euros anuals per una ciutat d’uns 200.000 habitants) i els múltiples costos associats al tractament i la gestió dels residus urbans.
Si només el 20% de les persones menstruants optés per utilitzar productes reutilitzables, en lloc de productes menstruals d’un sol ús, es podrien reduir gairebé 100.000 tn anuals del total de residus generats a la UE.
Aquesta reducció dels residus suposaria un important estalvi econòmic pels municipis i també per les persones consumidores. Roser Badia, coordinadora de Balears, remarca que, segons les estadístiques disponibles, gairebé una de cada cinc dones tenen dificultats per pagar mensualment els productes bàsics menstruals d’un sol ús a la UE, fet que té una important repercussió en la qualitat de vida de la persona menstruant.
Són unes poques grans empreses fabricants de productes menstruals d’un sol ús les que dominen el mercat dels productes menstruals d’un sol ús, empreses que tot i els seus beneficis no assumeixen els costos derivats de la gestió dels seus productes, productes que per cert sovint no detallen la presència de productes químics i tòxics. Es per tant imprescindible difondre alternatives i recursos, així com formar la ciutadania més jove per aconseguir un veritable canvi de model
En aquest sentit, Rezero convida tothom a signar el Bloody Manifesto / Manifest Sagnant , una iniciativa que pretén donar llum a la realitat que hi ha darrere dels productes menstruals d’un sol ús i fer una crida a la Comissió Europea, l’Estat espanyol i els governs de les Illes Balears i Catalunya, perquè empoderin a la seva població, garanteixin el dret a fer una elecció informada, així com accés a productes menstruals segurs, justos i circulars.
Per fer passos endavant, Rezero ha elaborat una Guia cap a una menstruació Residu Zero a les Illes Balears, amb informació de les alternatives reutilitzables i un directori de punts de venda de productes
menstruals reutilitzables a les Illes. Per a la realització de la Guia s’ha comptat amb la participació popular, a través d’una enquesta en la qual han participat més de 250 persones, tant de Mallorca, com Menorca,
Eivissa i Formentera.
A part, a la web de la campanya Nou Període es presenten recursos didàctics i materials audiovisuals per treballar l’educació menstrual des dels instituts i les escoles, com a eina de transformació social.
Per últim, la campanya Nou Periode també té una intenció social i política a través de la qual es pretén
implicar el màxim nombre de persones menstruants, trencant el tabú que la menstruació encara suposa i normalitzant aquest fenomen que viu la meitat de la població durant uns 2.400 dies de la seva vida.
A nivell polític la campanya recorda al Govern Balear i les diferents conselleries implicades que és urgent el desplegament d’accions concretes i recursos per materialitzar el que contempla la Llei Balear de Residus, que inclou específicament en l’article 22, la promoció dels productes menstruals reutilitzables. D’altra banda, a nivell social es planteja un challenge a les xarxes, convidant a tothom a penjar la seva fotografia a les xarxes amb el seu producte menstrual reutilitzable, exigint l’accés a productes menstruals SEGURS (lliures de tòxics), JUSTOS (lliures d’impostos) i CIRCULARS (reutilitzables). Entre tots els participants es sortejarà un kit de productes menstruals reutilitzables. Podeu seguir la campanya amb el hashtag #nouperiode.